Opinió personal.

Aquesta gent que diu: "l'equitació no és un esport.."  Han estat ells capaços de pujar en un animal de 600kg que els triplica la mida? Fer-lo córrer, saltar ..? Aguantar diverses hores d'entrenament, diversos dies a la setmana? Aguantar fracassos i caigudes? No, i jo els hi dic, no és un esport, és una forma de vida. Coordinar-te amb un animal que no parla el teu mateix idioma, això no és un esport, és algo molt millor.

El salt

 El salt és una disciplina hípica que requereix una elevada demostració d’equilibri, força, velocitat i compenetració entre el genet i el cavall. Es basa en la realització d'un recorregut d'obstacles sense penalització. Un cavall ensinistrat per a saltar ha de conjugar flexibilitat i destresa en una perfecta sintonia amb el seu genet, el genet ha d'afrontar un seguit d'obstacles que s'han de saltar amb un ordre predeterminat; si el seu cavall tomba un obstacle o posa un peu en l'aigua (únic salt de llargada que hi ha en aquest tipus de competició) serà penalitzat amb 4 punts. Quan el cavall refusa el salt per primera vegada el genet rebrà 4 punts de penalització, la segona vegada que passi serà desqual·lificat de la competició.

L'Equinoteràpia

L'equinoteràpia o hipoteràpia és una teràpia integral emprada per professionals de la salut física o mental per promoure la rehabilitació de nens, adolescents i adults a nivell neuromuscular, psicològic, cognitiu i social per mitjà del cavall com a eina terapèutica.

S'inclouen diverses tècniques orientades al tractament de persones amb discapacitat, en les que l'element central és el cavall

• Hipoteràpia: Consisteix en aprofitar els principis terapèutics del cavall per tractar a persones amb discapacitats físiques, ja siguin congènites o adquirida. Es basa en aspectes com la transmissió de la calor corporal del cos del cavall a la persona, la d'impulsos rítmics i el moviment tridimensional. Les sessions són dirigides per un fisioterapeuta.

• Equitació terapèutica: Mitjançant el contacte amb el cavall i de la motivació que aquest genera, busca solucions als problemes d'aprenentatge i adaptació que presenten les persones afectades per alguna discapacitat. Augmenta la motivació, estimula l'afectivitat, millora l'atenció i concentració, estimula la sensibilitat tàctil, visual, auditiva i olfactiva, ajuda a l'aprenentatge pautat d'accions i augmenta la capacitat d'independència.

• Equitació adaptada: Dirigida a aquelles persones que practiquen l'equitació com una opció lúdica o esportiva, però que per la seva discapacitat precisen adaptacions per accedir al cavall.

Record Mundial de salt a cavall.

El record mundial de salt a cavall el te Alberto Larraguibel Morales que va ser un militar i un genet xilè. Com esportista va tenir molts triomfs en la equitació sent recordat com l’home que posseïa el record mundial de salt, que va aconseguir un dia de 1949 a Viña del Mar, conjuntament amb el seu cavall HUASO, que van aconseguir saltar 2,47 metres, el capità Larraguibel ho va intentar tres vegades entrenant a HUASO dia i nit durant 1 any sencer, el primer intent no va calcular be la distancia i el cavall va tocar el salt amb les potes de davant, el segon intent estan a l’aire es va desequilibrar i van caure ell i el cavall, i l’últim intent ho van aconseguir! Encara avui en dia s’intenta batre el record però encara no s’ha pogut.

Campió de Doma Clàssica a Espanya 2008.

L’any 2008 el campió d’Espanya de doma clàssica va ser Juan Manuel Muñoz muntant al seu cavall FUEGO DE CÀRDENAS, després d’una reprize de 8 minuts i mig tota efectuada a la perfecció amb harmonia, conjuntament amb la musica va quedar en primera posició, i no cal dir que el genet i el cavall estaven perfectament coordinats per executar-ho tot a la perfecció!!

El Genet

 El genet és una persona que demostra una gran habilitat hípica i sobretot si això es relaciona amb les seves tasques més freqüents (traginers, domadors, etc.) per referir-se a les dones a cavall s'utilitza el terme amazona o geneta, el genet a de tenir grans habilitats damunt del cavall, però també a baix, ja que entre el cavall i el genet s’estableix un vincle molt fort i això fa que pels moments que estan junts deixin de ser una persona i un animal per ser ambdós una única persona, i així estar compenetrats i poder dur a terme els exercissis amb una bona precisió i molt ben executats.

 

La doma

La DOMA, i si,  doma amb majúscules ja que la doma és  l'art d'ensenyar a un cavall a ser dòcil, equilibrat i obedient. La doma clàssica és una disciplina hípica basada en l'execució d'un conjunt de represes per a demostrar la preparació del concursant i la franquesa, la submissió, l'equilibri i l'elegància del cavall.

El treball bàsic de doma comprèn restricció i extinció (allargar i arronsar el traç) en el pas, trot i galop i moviments laterals com la doble trepitjada, en la qual el cavall es mou cap endavant i cap a un costat de manera simultània.

Com a conseqüència, el cavall es torna tranquil, elàstic, àgil i flexible, però també confiat, atent i decidit, de manera que arriba a constituir un conjunt perfecte amb el seu genet. Les proves de Doma consisteixen en la realització de diferents exercicis sobre el quadrilong que són valorats per diferents jutges 

El Material

Per poder muntar un cavall és necesiten uns certs objectes que son imprecindibles.

Però abans de preparar-lo l’hem de netejar ja que si el cavall està brut es fa malbé el material i el cavall es pot fer ferides, si el cavall te fang utilitzem això:

Que serveix per treure-li el fang sec i després poder raspallar-lo  amb el respall:

Seguidament li pentinem la crin el serrell i la cua amb el pinte:

i per acabar li traiem el fang, les pedres i la brutícia dels cascos amb això: 

Ara, després d’acabar tot aquest procés ja podem començar a preparar el cavall i necessitarem els següents objectes:

 

La cabezada de cuadra: Es una cabeçada que se li fica al cavall per aguantar-lo i que no s’escapi mentre l’estàs portant o preparant, que va amb una corda per poder-la lligar i assegurar-nos que no se’n va.

El sudadero: És com una manta petita, amb la forma de la sella, que es fique sota la sella per què la sella no li faci ferida al cavall a l'esquena ja que les selles són de cuïr.

La sella: Hi ha dos tipus diferents de selles de les quals ja parlarem una mica més endavant, la sella es de cuir i serveixen de seien al genet, la sella està formada per l’acció del estrep i el estrep que és on es fica el peu, i la cincha que passa per sota de la panxa del cavall i lliga la sella d'un costat al altre per què no caigui.

La brida: La brida és lo que se li fica al cavall a la cara per poder tenir-lo controlat amb el filet que es el ferro que porten dins de la boca que va lligat a les rendes i això ens permet controlar-lo

Les diferents raçes de cavalls.

Ç Alter Reial: L'Alter Reial modern és similar als exemplars del segle XVIII. La raça té un pas alt i una gran flexió de genolls. Un poderosa i ben situada sofraja contribueix a un bon moviment. L'alçada oscil·la entre els 150 i els 160 cm. Els colors més habituals són els castanys. El coll és arquejat, musculós, curt i alçat per naturalesa i el perfil del cap recorda al dels cavalls andalusos i lusitans. El cos és curt, la gropa arrodonida i la implantació de la cua és baixa. Appaloosa:Un aspecte important en els Appaloosa actuals és el del seu pelatge, anomenat "pigat" o "appaloosa" (en minúscula). Hi ha altres races de cavalls amb aquest pelatge "appaloosa" Cavall andalús:Com a raça de cavalls en sentit modern el cavall andalús s'associa amb el cavall P.R.E. (cavall de "Pura Raza Española"), un cavall de creació relativament recent basat en cavalls criats originalment a Andalusia Cavall àrab:El cavall de raça àrab deu la seva reputació a la seva intel·ligència, caràcter fort i resistència excel·lent. Amb un cap característica i la cua sempre en alt, el cavall àrab és una de les races de cavalls millor reconegudes en el món. Cavall crioll:El cavall crioll és la raça característica del Con Sud i cada any són més els qui el crien, l'utilitzen per les dures tasques del camp, o el gaudeixen en els seus moments d'oci. Cavall frisó:Les crineres de la cua i del coll són molt espesses i abundants, de vegades poden o no estar ambdues trenades o una mica ondulades. El cap és bastant llarg i té orelles petites, que sempre estan alçades i elegants, característiques de la seva gran docilitat i del seu excel·lent temperament. Cavall losino:És un cavall d'orelles petites i corbades (com els autèntics cavalls, no els ponis), front pla i ulls vius ben situats, en canvi els seus pèls poden resultar una mica gruixuts.  Cavall mallorquí: Pelatge negre, coll llarg, pit ample, caràcter tranquil i figura esvelta. (REFÈRENCIES: VIQUIPÈDIA, http://ca.wikipedia.org/wiki/Cavall#Races_de_cavalls)